En aquells dies, Pau i Bernabé se’n tornaren a Listra, a Iconi i a Antioquia. Confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Ordenaren preveres en cadascuna de les comunitats, i amb pregàries i dejunis els encomanaren al Senyor, en qui havien cregut.
Continuaren el seu viatge a través de Pisídia i arribaren a Pamfília. Després d’anunciar a Perga la paraula, baixaren a Atàlia, i d’allà se’n tornaren per mar a Antioquia, des d’on la comunitat els havia confiat a la gràcia de Déu perquè duguessin a terme l’obra que acabaven d’acomplir.
Així que arribaren, reuniren la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells, i que Déu havia obert les portes de la fe als qui no són jueus.

Ac 14,21b-27

Salm Responsorial

Sl 144,8-13ab (R.: 1)

Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un cel nou i una terra nova. El cel i la terra d’abans havien desaparegut, i de mar ja no n’hi havia.
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs, i vaig sentir cap a l’indret del tron una veu forta que cridava: «És el tabernacle on Déu es trobarà amb els homes. Viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-que-és-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat.»
Llavors el qui seia al tron afirmà: «Jo faré que tot sigui nou.»

Ap 21,1-5a

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

Quan Judes va ser fora del cenacle, Jesús digué: «Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell. Si Déu és glorificat en ell, és que també Déu el glorificarà en Déu mateix, i el glorificarà ben aviat.
»Fillets, és per poc temps que encara estic amb vosaltres. Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres.
Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus.»

Jn 13,31-33a.34-35

"Estimeu-vos com jo us he estimat"

La forma de parlar de Jesús és ben paradoxal. Quan s’atansa l’hora de la mort ell parla que Déu el glorificarà ben aviat. Allò que per a nosaltres és una gran ignomínia com és la seva mort, per a Jesús és el moment de la glorificació. I és ara quan ens deixa el gran manament: Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també vosaltres. Per l’estimació que us tindreu entre vosaltres tothom coneixerà si sou deixebles meus. El criteri, doncs, que dona Jesús és molt clar: estimar com ell ha estimat, és a dir fins a la mort. Llavors és quan demostrem, amb fets no amb paraules, que som els seus deixebles. El manament és tan fàcil de dir com difícil de practicar. Per això a la primera lectura llegim: Pau i Bernabé confortaven els convertits de nou i els exhortaven que es mantinguessin fidels a la fe. Els recordaven que per entrar al Regne de Déu hem de passar per moltes tribulacions. Però també diu que els encomanaven al Senyor en qui havien cregut. Estimar com Jesús no és tasca que hàgim o que puguem fer sols. Per això quan arriben a Antioquia van reunir la comunitat per anunciar-los tot el que Déu havia fet junt amb ells. Déu és sempre amb nosaltres per ajudar-nos a seguir el seu camí, camí d’amor que porta a la mort. És l’únic camí de fecunditat. L’Apocalipsi ens parla del cel nou i la terra nova, fruit d’aquest amor. El terme final és que Déu viurà amb ells, ells seran el seu poble i el seu Déu serà Déu-queés-amb-ells. Els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni penes. Les coses d’abans han passat. Llavors el qui seia al tron afirmà: Jo faré que tot sigui nou. Un amor com el de Jesús és la gran força que transforma tot el nostre món, que crea ja ara i aquí una realitat nova que arriba rà a la seva plenitud al final de la història. Però aquest amor que porta al cel nou i a la terra nova passa per la glorificació que és també la mort. No ho oblidem.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi